Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2012

Poesia visual: rostres amagats

Rostres amagats. Si ningú ho sap serà millor, serà més curt. Soterrada la desesperació, el dolor. No n’hi ha una vida, en són moltes i totes fugen. La muntanya cau sobre les ones, que trenquen. Qui lluita? Qui guanya? Cara a cara no tenen cap opció més, desgast, rutina, erosió, ritme lent i fúria. Si baixa l’aigua, queda la pedra. Rostres amargats, quantes vides ens queden?

Poesia visual: línies perpendiculars

Vies paral·leles que s'amaguen entre les canyes mentre corren cap a un final pròxim, salat i fred i una mirada i una altra, i sense poder dir que no les aigües grises i verdes i negres i espesses defang s'hi confonen, mentre tu avances lentament entre somnis i canyes mortes, serà verd el blau allà on les ratlles es creuen?

Poesia visual: laberints 1

M’he perdut en el limb de les ànimes perdudes. Ara que els seus creadors hi han renunciat, campem per on podem. El limb és nostre, l’habitem. Sense pecats, sense remordiments, sense futur. Eternament. Un dia en segueix un altre, i un altre, i un altre. Una pedra marca la següent. No n’hi ha camí, són unes vies d’eixida que no trobem. Les séquies buides es tornen reguerots de fang. ELs peus se’ns enganxen. Deturades, no podem avançar. Enfangades. L’aigua amagada, corre. Sentim la seua presència. No vull trobar l’eixida, ací m’he quedat distesa, oberta. La vida fòra. La mort, també. Si res no busquem, res no ens trobarà.  Acaronar la desesperació, veure-la com creix i es calma. Fixa’t i eixiràs. Fixa’t i et podràs quedar. Qui m’ha canviat la vida? jo només eixia i tenia esperança. Ara m’he quedat enganxada al laberint. Encantada pel dibuix i amb la voluntat rendida.


De poesia i boxa: presentació Joc de dos

El nostre llibre ja existeix, ahir férem la presentació a València, a la seu de la Intercomarcal. L’acte va ser entranyable, emotiu i vibrant. Un bon grup d’amigues i amics ens van acompanyar i van riure, s’emocionaren. Ens emocionarem.
Com em va tocar seure a l’altra banda encara estic esperant que alguna persona m’explique, em narre, què va passar, per poder tindre una idea clara, perquè, francament encara no ho tinc clar. No sabia que entre la poesia i la boxa pogués exisitir alguna relació, ni que des de la poesia et pogueres sentir com els boxejadors. Però només he trobat una manera d’explicar com em sent: Knockout, ço és K.O, tot i que no em sent vençuda sinó guanyadora. Pura contradició! El combat durà poc, tres assalts. En el primer, Manel Alonso Català, presenta el llibre i la col·lecció a la qual pertany, Mil poetes i un país, una realitat i una esperança. I comencí a perdre la consciència:“ La seua és una poesia en què els pilars sobre els quals se sustenta no són un lèxic re…

Últim toc: Joc de dos amb les donuetes

Ara sí, tanquem el blog i a la presentació de Joc de dos. Venen també les donuetes. Ja sabeu que elles són com són, així és que han decidit que són partidàries de la poesia. Tot en la vida no pot ser patir i renegar, ni compadir-se o enviar a la merda al cretí de sota, que confon la creu amb un xupa-xup.
Hui han decidit mudar-se i anar-se'n de festa. No saben ben bé què és això de la poesia, però també es posen perfum i no saben fer-ne. Se'l posen i gaudeixen de la companyia, de la sensació i del que tenen a la pell. Tenen dret a la felicitat, per més que Rajoy, que durarà "quatre rosades" com Rato, vulga amargar-los els divendres. Però què s'ha cregut, este? L'únic dia de la setmana en què tenen l'esperança que entre dissabte i diumenge tot s'arreglarà i va i el "presidente ausente", diu que, com les monges, divendres toca passó. Les donuetes que ja sabeu que són més partidàries de la passió, hui se'n van de festa. Provaran amb la poes…

Segon toc: Joc de dos

Demà presentem a València, Joc de dos, serà a les 7 de la vesprada al C/Juan de Mena, 18, seu de la Intersindical. Fem el segon toc i us deixem una mostra del contingut del llibre.














L'home del sac Al mig del no res vivia. Un dia, vaig passar per allí.  L'home tenia un sac.
Al sac vell ho trobí tot: el salnitre i els crancs de la mar,  els curatalls dels muntanyassos,  l'aigua clara del desembre,  les camallongues de l'estiu,  el llepó —càlid i llefiscós— de la séquia,  la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs  a l'estiu,  els parotets de foc i  les randelles d'herba... Jo me'n volia anar d'aquell no res.  Vaig mirar dins del sac. Em quedí. Ara, i per sempre,  el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre, em fa feliç.


"El llibre segueix un ordre cronològic,  molt aproximat i discutible. I és així, perquè he acabat aplicant a l’escriptura, un dels aforismes que més m’agraden de Fuster, però convenientment reinterpretat. Deia, el meu estimat i enyorat amic …

Felicitat, és la nostra paraula

Hui només tenim una paraula que volem compartir amb vosaltres:  contra la crisi, felicitat contra el desànim, felicitat contra la por, felicitat contra les males llengües, felicitat qui podrà amb nosaltres? llancem la  felicitat contra tot!





Primer toc: Joc de dos

Divendres pròxim, 11 de maig, presentem el primer llibre que ha nascut des del blog, Joc de dos. Poesia i dibuixos, un joc que podeu jugar amb Manola i amb mi. Però també amb qui vulgau. Serà a la seu de la Intersindical Valenciana, a la ciutat de València, aquella que no tenia "dos amants com nosaltres", al C/Juan de Mena, 18.  Comencen a jugar Manel Alonso Català, escriptor, periodista, editor i director de la col·lecció, Mil poetes i un país, de Germania, una editorial moderna i capdavantera, amb visió de país i de futur. Creu, Alonso, que la nostra poesia mereix un llibre. Gemma Pasqual, una dona compromesa que estima la seua terra i la seua gent, com diu sempre. Una escriptora d'èxit i una jugadora que no es cansa mai. És vocal de l'AELC al País Valencià. Gemma, sempre ens ha incitat a seguir escrivint. Vicent Estevé i Montalvà, mestre, amic i mentor, encara que el terme resulte sorprenent, fin i tot per a ell. Mentor és un personatge de l'Odissea,  "un …