Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2014

Celebrem el Dia del Llibre: Animals de séquia, de passeig.

Segons l’Alcover un Fira, és una dèria, un desig, una idea forta. El nostre desig per a la celebració del Dia del Llibre enguany és compartir amb vosaltres els Animals de séquia ,  un llibre que hem fet a quatre mans, Manola i jo, i que acaba de publicar Dolors Pedrós,  Edicions 96 . Traurem a passejar els Animals. Esta nit se’n van a l’Octubre a celebrar el Sant Jordi que l’AELC i Acció Cultural organitzen, i també en la Fireta del llibre de l’Ajuntament de Guadassuar . Després passarem per la Fira del Llibre , divendres 25 en companyia d’ Emili Piera , i diumenge 27 amb l’espectacle audiovisual . Si voleu que signem els vostres llibres, ho podrem fer a les Trentacinc Formiguetes i a Esplai Llibres. Amb els Animals de séquia hem intentat convertir el paisatge en emoció,  per aconseguir-ho hem usat el conjur que els poetes han descrit, totes les rondalles sobre les séquies de la terra d’arròs que ma iaia la Blanca ens contava i les imatges i dibuixos que hem robat al paisat

Mercé Rodoreda i la Pasqua Republicana

Estic de vacances pagades. Me les he guanyades. Però em fot que siga la Pasqua, una celebració lligada a l’església, qui les decore. Així que jo me les pintaré de colors republicans i de paraules alliberadores. La República i la Rodoreda lligades en la meua memòria i a les meues vacances. El 14 d’abril de 1931 celebràvem la proclamació de la II República, que obrí un període d’esperança i de canvi. El 13 d’abril de 1983 va morir Mercé Rodoreda , i ens quedà la seua obra. L’escriptora, exiliada l’any 39, va viure l’esclat i l’atac a la II República, i com tantes altres persones va passar mitja vida allunyada de la seua terra i de la seua llengua, però ens deixà l’esperança que es crea amb les paraules. Des de l’exili imposat per la Dictadura, i també des de l’exili interior i l’aïllament en què visqué ens ensenyà que n’hi ha coses que quan les diem en veu baixa es senten més i són per a sempre. L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acom

Els Animals de séquia d'Emili Piera

Emili Piera Emili Piera escriu des fa molts anys una columna al Levante-EMV. L'altre dia va voler parlar dels nostres animals. Emili ens ha entés a nosaltres, igual com fa molts anys que entén el que el professor Thomas F. Glick, conegut i respectat pels seus estudis històrics sobre el regadiu, definí com «l’entramada constel·lació —séquies, sénies, assuts, tandes, partidors, molins...». Ací, la podeu enllaçar i llegir. Gràcies, Emili! «Animals de sèquia» Emili Piera Hay una cosa que tienen en común las sierras y las llanuras: el agua es su amenidad. El agua y sus consecuencias: el terciopelo de las algas, el aliento del bosque, el visceral ensimismamiento de la coliflor, el granulado papilar de la berenjena. Fui a Sueca a la presentación de  Animals de séquia , un libro escrito por  Rosa Roig  y muy inteligentemente ilustrado por su hermana  Manola  y me encontré con un poema de agua, de fluidez, de valor. Parece un libro para niños pero, como precisaron las