Passa al contingut principal

El comiat

Les parelles més curioses, les carregades d'odi, les que no endevinen que l'altre no el pot suportar. On siga i com siga s'ho diuen tot com qui no es diu res.

Conversa I
Ell, mira com les altres dones passen pel seu davant. Ella, mira les dones com passen pel seu davant.
—Me'n vull anar per no tornar mai més!
—Fes-ho! Fes-ho! Per què no ho fas?

Conversa II
Ell, amb una veu dolça i enverinada. Ella, tossint i fugint o tossint per fugir.
—Ens estimem tant! No voldria dir-te adéu mai!!

Conversa III
Ella que explica coses sobre la seua vida en comú. Ell que mira les estreles i somnia.
—No crec que pugam pagar-ho tot.
—No crec que arribem a temps de veure la lluna!

Conversa IV
Ella, que se sent com la seua resistència venç. Ell, que té clar que si ella rebenta en trobarà una altra.
—No crec que puga resistir-ho!!
—Sí que podràs, mala puta!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f