Passa al contingut principal

La mare que no tenia fills









Una vegada va haver una mare amb sis fills i filles
que eren tan desobedients, tan pesats, tan engorrosos
com només ho són els xiquets i les xiquetes que no passen gana.

Així va passar que el dia que la mare no va poder més
els va dur a la casa dels fills i filles malcriats.
Es va quedar més ampla que llarga
i va decidir canviar d'ofici, de casa i de nom.

Des d'aquell dia la coneixen com la dona feliç.

Comentaris

arsvirtualis ha dit…
Alabada sia la dona criada sense mala consciència!
Anònim ha dit…
Sea por siempre bendita i alabada!

Aleluya!!!
Anònim ha dit…
Vaja si tenia trellat la dona eixa...
Jo, que soc mestre d'escola ho faria amb moltes i molts
rosa roig ha dit…
Ella és la nostra mestra!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f