Passa al contingut principal

Els peus i les gallines



Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


M'obsessionen els peus, i hui m'he trobat a vora mar aquella dona amb peus d'home, aquella que no se'ls havia mirat mai, amb atenció. Si s'hagués fixat en la forma dels seus peus, hauria tingut clar que no volia tindre fills, sinó cavalls i gallines. En els peus tenia l'explicació de les seues penes. Només havia de mirar-los.

Comentaris

"escriure, es tot aço que vostès diuen, i de més a més una certa forma de venjança. Joan Fuster."

Suposo has tret l'encapçalament del bloc d'aqui..

t'enllaço al bloc personal i al de poesia.

una abraçada.
Anònim ha dit…
Gràcies Ferran, he estat esperant que algú em digues el que m'has dit tu per poder penjar la justificació del blog. I encara dubte!

Per cert m'he perdut entre els teus blogs!
Carmen Abadía ha dit…
jajaja!!! Molt bo!!! Ets molt observadora tu.
Anònim ha dit…
No. Humilment diré que tot el que sé, els ho dec a les monges salesianes.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f