10 poemes de desglaç
Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.
Mª Mercé Marçal
Ahir noves flors em recordà que Mª Mercé Marçal ja ens explica moltes coses, que però, se'ns obliden.
Comentaris
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.
4 versos fantàstics, plens de força i missatge, com la majoria dels seus poemes.
Mireu com "la poesia fa poesia".
Seguim?
Publica un comentari a l'entrada