Passa al contingut principal

Les mares estrela

Els fills les trenquen, però es refan.
Infinites.
Ningú no ha pogut amb elles,
si estan juntes.
Com estreles que s'enganxen a la roca,
són roca i es refan.
Si mireu cap el far del sud les veureu a poqueta nit,
curant-se de les ferides i xiuxiuejant els seus secrets.
No crideu, no canteu, observeu i calleu.

El dibuix,Cel i Mar, és de Manola Roig

Comentaris

fra miquel ha dit…
Preciós. M'agraden molt el dibuix i el poema. M'ha fet pensar en les "Madres de la plaza de Mayo. Infinites, ningú pot amb elles si estan juntes.
Petons
Anònim ha dit…
Si alguna cosa es repeteix en el temps i en l'espai és l'actitud d'una mare.
Carmen Abadía ha dit…
Preciós!! I totalment d'acord amb Fra Miquel.
Besets
rosa roig ha dit…
Sou benevolents i benvolentes

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f