Passa al contingut principal

Maria

Escrita per

Alfabet menor

Maria, per res del món vol conduir, perquè no té massa clara quina és la seua ma dreta, ni quina l'esquerra. Segons ella, la seua anòmala lateralitat només afecta la conducció. Els seus amics i amigues afirmen que aquella confusa visió del món, afecta també la idea que Maria té del dia i la nit, de l'estiu i l'hivern, d'un dia de treball i un dia de festa. L'estrany món de Maria els proporciona inquietuds i sorpreses. També, però, sofriment i esgarrifances si pensen que algun dia Maria intentarà viatjar cap al nord pensant que és estiu.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Francesc Puigcarbó ha dit…
que és lletra per a jubilats aquesta? M'has deixa't un comentari a Anoharra, el bloc és meu i ja t'hi tinc referènciada, en aquest i en el meu personal.

una abraçada
2 de setembre del 2009, a les 18:11
Anònim ha dit…
Però jo no et tenia. No és lletre per a jubilats, és una misteri de l'ordinador, que, de moment no sé resoldre. així és que aprofiteu-vos és el que necessiteu ulleres per a mirar de prop.
Només ho descobrisca s'acabarà.

Gràcies i disculpa. Tornar a treballar m'ha marejat.
2 de setembre del 2009, a les 20:59
Carmen Abadía ha dit…
A mi tornar a treballar quasi no em deixa temps per a llegir... Ara ho faig d'amagat. Jajajaja!!!
Preciós aquest relat!! Quina mà tens, dona!!
14 de setembre del 2009, a les 11:43
Anònim ha dit…
Jo ja només m'amague de ma mare!

Gràcies, i gràcies.

Ja no jugues a les biografies? cansament?
14 de setembre del 2009, a les 12:58

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Escrita per
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.
5 comentaris
Més informació

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Escrita per
Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f
2 comentaris
Més informació