Passa al contingut principal

M'ignoren


Telegrama 18


M'esforce. No arribe. Ho intente. Les mirades són de menyspreu. M'ignoren.

Comentaris

mjromero ha dit…
Lo leí como si fuera el imperativo del castellano, que me ignoren. Pero no es imperativo, a mí me gusta el "ignoramiento" es el único modo de ir a lo tuyo, sin intromisinones.
rosa roig ha dit…
Una misma acción tiene muchas interpretaciones. Pasa con el silencio, el ignoramiento, el dolor y el amor. Aprendremos y nos aprenden, que hay acciones buenas y malas, pero yo creo que no es verdad. Sobretodo creo que no es verdad siempre.

Canviar d'opinió i de perspectiva. Canviar de posició, de visió, buscar els perfils més esbiaixats...
bajoqueta ha dit…
A ningú li agrada que ens ignoren, però de vegades segons quines persones més val que ni ens miren :)
rosa roig ha dit…
Vist com ho explica bajoqueta tenim una nova visió, del verb.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f