Passa al contingut principal

El que dorm

Escrita per













Si tu dorms
jo et contaré les històries que només poden sentir els que no estan alerta.

Si em sents
un batec et farà saber que he arribat i sabràs que encara t'estimem.

Les nostres són històries d'amor
per a qui dorm amb la terra i amb l'aigua.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Jordi Cirach ha dit…
Un article pels que no podem dormir?

jeje

L'imperdible de ℓ'Àηimα
21 de novembre del 2009, a les 11:08
novesflors ha dit…
I què tal un poema per als qui tenim son? :)
22 de novembre del 2009, a les 13:10
MGJuárez ha dit…
Molt poètic i amorós. Per qui dorm amb la terra i amb l'aigua... Aquest son els que creixen, oi?

Petonets,
Montse.
23 de novembre del 2009, a les 0:27
Anònim ha dit…
Amigues i amic, m'heu impressionat i us faré una confidència. El que dorm, és inicialment un breu poema-pregària al meu germà mort. Jo el volia despertar amb les meues paraules i Manola volia que a través del laberint tornara a nosaltres. A través dels comentaris veig que li heu trobat noves interpretacions i l'amor que transcedix. Els textos només tenen vida quan li la donen els-les altres.
23 de novembre del 2009, a les 19:40

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Escrita per
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.
5 comentaris
Més informació

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Escrita per
Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f
2 comentaris
Més informació