De menut una amarga experiència va somoure l'arrel del seu pensament.
Confonia les paraules com qui confon els colors.
Els verbs només ho eren fugaçment.
Un article no sempre acompanyava el seu nom.
Mai però es desanimà,
assajava, feia provatures.
Inventava noves formes.
Un dia construí una frase amb sentit,
va ser tanta la força del seu entusiasme que el que va dir es va acomplir.
I sabeu això com és de perillós?
Comentaris
Salut, RR.
me encantan esos dibujos, mas bien pinturas en tonos azules.
Del texto no comento porque temo equivocarme en el matiz de alguna palabra.
Saludos.
Agraïm i estimem les vostres paraules, Alfaro i Begonya.
Publica un comentari a l'entrada