Passa al contingut principal

Comentaris

DESIGNLAND ha dit…
Molt Bon Nadal també a vosaltres Rosa i Vicent!!!!
mjromero ha dit…
¿No es maravilloso ese dibujo del hombre con el saco a cuestas?
Bon Nadal i moltes gracies (a que voy aprendiendo)
y ahora: petons
rosa roig ha dit…
Benvolgut Alfaro, l'home no porta el sac com una condena, perquè porta dins la vida. Has llegit el text que il·lustra el dibuix?. I jo també crec que és fantàstic.
Anònim ha dit…
I com diu Ovidi,"Quan els cors gaudeixen i no són oprimits pel dolor, ells mateixos s'obren."

Gràcies Designland!
manola ha dit…
I si t'hi fixes, l'home del sac, somriu!!!
Jordi Cirach ha dit…
Espero que t'interessin les meves recomanacions culturals.

Bones festes!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
fra miquel ha dit…
Bones festes!

Petons i abraçades

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f