dijous, 1 d’abril del 2010

Concurs relats Poe:La dona suicida

El que té de bo la xarxa és que acabes enganxada a coses que ni pensaves, així és com em vaig decidir a participar en una iniciativa interessant que conjuntava microrelats i contes de Poe. Com ja han donat el premi, ja puc penjar la meua participació i enllaçar els contes guanyadors i finalistes. Enhorabona a qui ho organitza, a les persones que participen i a les i els guanyadors.

Guanyador: "Prematur", de Jordi Masó
 Finalistes: "El nadó", de Martí Sunyol i  "Atrapat", de Mercè Moreno.




 La dona suicida

 

La carta reposava entre els dits, flonjos i freds de la seua dona.  Havia reconegut la seua lletra, neta, fina, sense errades: Guardaré el secret. Perdona'm i oblida-te'n.Una caligrafia perfecta, unes ungles  arreglades i roges, un olor apegalós que ho havia impregnat tot els darrers 20 anys i que ni morta l'abandonava.
Abans del suicidi conjugal, amagar la seua homosexualitat s'havia convertit en obsessió, que el descobriren en angoixa. Ara, mentre contestava les preguntes de la polícia, i observava indiferent les manipulacions del personal sanitari, pensava i decidia. Sol, vidu, culpable i desconcertat per la mort, la veritat i la confessió pública de la seua homosexualitat, era l'única eixida digna, i l'únic acte de rebeldia. No assumia ni l'oblit, ni el perdó. De fet, no li agradaven els secrets ni les dones suicides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir