Sabeu on va acabar aquell xiquet que no sabia collir taronges?
El portaren al riu,
allí va veure els estranys, i atapeïts tarongers.
S'abraçà al tronc i va decidir
que el silenci i el perfum d'aquell taronger era
el que sempre havia buscat i s'hi quedà.
En contar-li-ho a la mare ningú recordava on estava el taronger.
Ella sempre que arriba abril va al riu
a buscar el fill
i arriba a distingir un perfum quasi humà
que li recorda el seu xiquet.
Creu que és ell, però no saber-ho cert la matarà.
Com poden els hòmens tindre tan poca memòria?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada