Passa al contingut principal

El xiquet taronger



Sabeu on va acabar aquell xiquet que no sabia collir taronges?
El portaren al riu,
allí  va veure els estranys, i atapeïts tarongers.
S'abraçà al tronc i va decidir
que el silenci i el perfum d'aquell taronger era
 el que sempre havia buscat i s'hi quedà.
En contar-li-ho a la mare ningú recordava on estava el taronger.

Ella sempre que arriba abril va al riu
 a buscar el fill
i arriba a distingir un perfum quasi humà
que li recorda el seu xiquet.
Creu que és ell, però no saber-ho cert la matarà.

Com poden els hòmens tindre tan poca memòria?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f