Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne. No us en f
Comentaris
El blog de tu sobrina tenemos que crearlo, que ira cuando pueda para allá.No tiene ganas de empezar las clases pero es su obligación;esta deseando ver la película que le grabaste;también se ha enganchado a "FRINGE"(dice si es esa de los gusanos que salian por la boca),y dice que que millones y millares de besos,besitos...y muchos recuerdos de mi parte.Ya hablaras con ella por email.Bueno Rosa un saludo,Edu Feliz Navidad.
Publica un comentari a l'entrada