Contra tots sants, flors per a Hipàtia

Donueta, flors per a Hipàtia. Manola Roig

“El nombre de Hipatia significa la más grande. La leyenda de Hipatia de Alejandría nos muestra a una joven, virgen y bella, matemática y filósofa, cuya muerte violenta marca un punto de inflexión entre la cultura del razonamiento griego y el oscurantismo del mundo medieval”
Divulgamat

Huí i demà recordaré els meus morts, però també les meues mortes. I no vull saber res de sants ni de martirs, l’església ens ha robat la festa. Tant que dins del cementiri del meu poble fan missa. Que no m’esperen, ni morta, ni viva. Recordare les persones a qui estimava i s’han mort. I també recordaré les que respecte i admire. Però sobretot vull recordar l’actitud d’Hipàtia d'Alexandria, una dona valenta, a qui mataren violentament els cristians perquè era lliure, i volia viure segons el que pensava.

Círil, patriarca d’Alexandria, "doctor de l'església, pilar de la fe"i sant, sospitava d' aquella dona impertinent, que paga amb la mort, per ser lliure i no sotmetre’s. Així un grup de cristians "fanàtics" la van assaltar i se la van endur dins d’una església, la despullaren i la van matar. Humiliació i venjança. Les mans, les dels fanàtics, la sentència la de la mateixa església que s'apropià de dos ritus pagans sobre la mort. El de la cultura celta i el de la romana. Cristianitzà i modificà substancialment el sentit i l'abast de les festes rituals, fins a convertir en una de les seues festes més emblemàtica. S'havien quedat el control de la mort i trencat -amb oracions- el silenci i la pau dels cementiris.

I  és així, com les rapinyaires canviaren el sentit d'una festa amb la qual el poble celta celebrava el pas d’un cicle de l’any a un altre- el temps clar començava l'1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar i el fosc l'1 de novembre, coincidint amb l'arribada del mal temps i el tancament dels ramats. I li afegia noves tradicions robades en unir el costum d'origen romà de visitar els difunts. Morts i vius en mans dels hereus dels “assassins” d’Hipàtia. Aquella dona pagana que no volia consentir en ser batejada.

I què va fer l'església amb la tradició romana? Sembla ser que al s.VII, el Papa Bonifaci I, ja va decidir que el Panteó de Roma, dedicat a deus i deeses era millor consagrar-lo en honor de la mare de déu i de tots els màrtirs cristians i celebrar un dia de festa en el seu honor. Els deus i les deeses han mort, visca l'únic Déu!. Després passà a ser una celebració per a tots el sants difunts, i finalment el Papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre com a data oficial de la celebració i va promoure la institució d´un segon dia de pregàries pels difunts, el Dia dels Morts. D'aquesta manera és com la festa de Tots els Màrtirs, que es celebrava primer pels volts del 13 de maig, va passar a ser la de Tots els Sants, l'1 de novembre.

No hem de consentir que la vida i la mort estiga en mans dels fanàtics que segueixen pensant hui el mateix que pensàven quan van assassinar brutalment Hipàtia. Encara que s'amaguen. Hui ens manifestem contra els sants i els martirs, contra tots sants i li portem flors a Hipàtia.