Passa al contingut principal

Sakineh Mohammadi Ashtiani:ni pedra, ni corda

Totes som Sakineh. Manola Roig
No tenim paraules. No podem imaginar el dolor de Sakineh Mohammadi Ashtiani, una dona adulta de 43 anys, mare de dos criatures, i vídua. El seu "crim" haver mantingut relacions sexuals amb dos hómens, després de la mort del seu home. Sí, ella és propietat de l'"home" encara que ell estiga mort.

No tenim paraules. No podem imaginar més injustícia. Sakineh, acusada i condemnada per la llei de déu. Sola, abandonada, injuriada, amenaçada, marcada i finalment, assessinada. Sense defensa. Destí, dignitat i vida en mans d'uns botxins, que canvien pedra per corda, i com sempre es creuen amos del cos i la ment de les dones. En nom de déu, en nom de la seua llei.
Ara musulmanes, abans cristianes, sempre dones.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Esgarrifós, injust, criminal... no sé què més dir.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f