Passa al contingut principal

Les donuetes ocupen el blog


Les donuetes ocupen el banner



Mentre l’esquerra es debilita, es fragmenta i es contrau, les donuetes creixen i s’escampen. Avancen i prenen posicions. Han decidit, no fer cas de les nostres manies i passar a l’acció. I la primera, ha consistit en ocupar el nostre banner: elles són ara la imatge del blog. Venen per a créixer, multiplicar-se, ocupar el blog-terra i sotmetre’l.

No penseu que podem fer res per aturar-les, la debilitat de l’esquerra i una endèmica voluntat de divisió ens atenalla, perquè al sí del blog s’han manifestat dues posicions: la d’estar a favor de les donuetes i la d’estar en contra. Endevinem que la seua ocupació pacífica, però descarada, serà permanent.

El desconcert de l’esquerra no les afecta, gens ni mica. No sembla que siguen conscients que la dreta-caverna global ens ha pres el jornal, la jubilació, el futur i el carrer. Són donuetes. Descarades. Impertinents. Decidides. I van carregades de raó, d’il·lusions i d’esperança. Lliures de roba i sense pèls en la llengua ens robaran l’ànima i el blog.

Nosaltres, preparades per a la derrota, pensem que millor elles que ningú.

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
A més a més del blog... no podrien ocupar algun parlament? No sé... és una idea, un o dos o... uns quants...
rosa roig ha dit…
No sé Carme, ja veus que nosaltres tenim poca influència sobre el que decideixen les donuetes.
fra miquel ha dit…
M'encanta aquesta invasió, i el grog de fons...Us ha quedat un blog preciós
VISQUIN LES DONUETES!!!
Estic amb la Carme. A veure si es decideixen a envair algun parlament ;o)

petons

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f