Espereu-me, cony! Volia arribar més prompte però, com sempre, m’han entretingut. Ah, però jo a la de hui no puc faltar. Sé que sembla que no faig massa cas del que em conteu, i que alguna amiga em posa la llengua damunt per ser massa trivial… també n’hi ha qui m’acusa de passar massa hores mirant i xarrant sobre sabates. Però, és que això meu amb les sabates sí que és un vici, i no el del fulano del banc mundial, el del nom difícil, que confon la incontinència genital –ho he dit bé?– amb una malaltia. Pobret, encara demanara que se’n faça càrrec la seguretat social. I si provem amb una bona bascollada?
Sí, sí, si les monges deien el mateix que aquella, que si la xica, que si el poder, “evita la ocasión y evitarás el peligro”, ai, ai, ai…! En Nova York els violadors de luxe acacen dones en les habitacions d’hotel, a 3.000 dolars la nit. Elles estan treballant i estan soles. En Ciudad Juárez, ho vaig sentir en la ràdio, les violen i les maten pels camins solitaris, els de la droga, i per la mateixa raó: són dones que estan soles i van a treballar. No, si ja veus ser pobra, dona i voler treballar és la perdició de les dones, no havíem de guanyar el pa amb la suor? O a nosaltres ens tocà pitjor part en el repartiment?
Que m’espereu, déu! Que vull arribar la primera a la plaça per agarrar la pancarta, sí, la que porta pintat “Retallades de penis per als violadors”. Ah, que no diu de penis, sinó de pensions. I això per què? Dius que Strauss-Khan cobrarà tota la seua vida una pensió de 700.000 euros anuals, encara que es demostre què ha fet això? Calla, dona, calla sigues bruta i no me’n gangrenes la sang.
Per cert, però i en la pancarta no podríem, encara que fóra afegit a mà, posar-ho tot?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada