Passa al contingut principal

El joc del blog i les 30.000 visites



Començaré el joc 

Amb aquest anunci, quasi amenaça, acabava el primer post que vam penjar fa dos anys. Havíem trobat el cabet del fil i podíem descabdellar tot el que ens ofegava...estiraré, estiraré i la casa us tombaré. Començà com un joc de xiquetes, sense massa regles, i hem acabat escrivint i dibuixant a quatre mans, quasi cada dia. Des dels nostres racons interiors, des de la distància que ens imposa la vida, hem trobat en el blog un espai per al joc. Els seus dibuixos, i les meues paraules, s'enganxen els uns a les altres i van construint, construint-se. El blog ja no ens pertany, com les donuetes, té vida pròpia, ens imposa el seu ritme i ens obliga a treballar.

I a l'altra banda, vosaltres. No us veiem, però més de 30.000 entrades ens demostren que esteu. Per a nosaltres és com la màgia que voldríem per a la nostra vida. Els més de 600 comentaris, completen el joc del blog. Nosaltres seguirem jugant, ara ja no sabríem viure sense enxarxar-nos.

Comentaris

fanal blau ha dit…
Rosa i Manola, felicitats per aquest joc tan viu amb el que ens feu partíceps.
Malgrat comenti poc, sempre passo a visitar-vos, perquè aquí m'hi sento còmode i com a casa.
Jo també seguiré jugant amb vosaltres!
Una abraçada!
rosa roig ha dit…
Gràcies! si el joc és a moltes mans, serà més ric.
Carme Rosanas ha dit…
Jo també sóc de les que passo sempre, comenti o no, em sembla un joc que val la pena jugar, el vostre. Continuarem jugant! Felicitats per les 30.000 visites!
novesflors ha dit…
Jugarem, completarem el vostre joc...

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f