Passa al contingut principal

Stem d'estiu

Poseu-vos còmodes, fresquetes diuen en el meu poble, i deixeu que el vostre cos guie les vostres accions. Busqueu el silenci, sí, aquell que trobeu a faltar la resta de l'any. Sí, el silenci, aquella cosa que no sabeu ben bé què té i què és però que us deixa torradetes després de dinar, o a poqueta nit, o després de sopar. Finalment, deixeu que els vostres peus toquen terra, o arena, o pedra, o aigua i que els vostres ulls busquen les llàgrimes de Sant Llorenç, mentre les vostres mans troben caliu en les "seues" mans.

Stem d'estiu, fem vacances, però no us volem deixar del tot. Us acompanyarem al llarg d'agost amb una sèrie d'imatges mínimes amb un pensament breu, només ho fem perquè no ens oblideu i per servir-vos de "refresc.

Amigues i amics del blog que passeu un bon estiu!


Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Molt bon estiu a les dues! Jo també em connectaré mínimament... o sigui que seguiré les imatges!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f