Tornem a la rutina, tornem sense por. Portes i finestres obertes ens fixem un camí que, necessàriament haurem de recórrer. La pols no impedirà que mirem. Rovellades o no, la realitat també s'obre. Tu, jo, nosaltres i la resta de pronoms que encara coneixem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada