S'aturà. S'ofegava. Tants anys i s'havia allunyat tant del principi que començà a sentir-se sola. Mirar cap endavant era pitjor. El camí? No n'hi havia. Perdé la consciència. Caigué. Tenia ara una nova posició en el món, horitzontal. Mirà cap a dalt i n'hi havia una altra dona que havia deixat el camí. Mirà cap a baix, i també. Es posaren a xarrar. De fet, han canviat el camí per la conversa. Avançar no avancen però tampoc es cansen ni les cansen. Qüestió de prioritats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada