Passa al contingut principal

23 d’abril: llibres, roses, dracs, princeses i clavells

Homentage a la princesa Cleodolinda, vencedora del drac
Dia de festa. De la literatura, l’edició, l’ofici de fer i vendre llibres.  I l’afició a llegir-ne, i el dret a no fer-ho. També és la festa de la imaginació, de la mentida literària, i del treball pacient de qui construeix històries i de qui les fa possible en paper. El moment de l’homentage a l’edició, que embelleix  i fa eternes les paraules de l’escriptora.

Dia de records. Daniel Pennac, a qui sempre llig amb emoció, fa molts anys ens explicà que llegir és un verb que no admet l’imperatiu. Com estimar, crec que deia. Pennac, amb Jesús Tuson i Sebastià Serrano, la Santíssima Trinitat de la llengua, la comunicació i la seducció de la paraula. A ells, estime per “sobre de totes les coses” i a les seues paraules “com a mi mateixa”. I fa temps que els únics manaments que seguisc són els del decàleg de la lectora i el lector que declarà Pennac.

Dia d’imaginació. Un editor valencià, Vicente Clavel –curiosa coincidència floral!- va ser l’entusiasta promotor de la idea de la festa al voltant de l’edició i la venda de llibres, i el 7 d’octubre de 1926, en plena dictura de Primo de Rivera, es va celebrar per primera vegada. El dia després es traslladà al 23 d’abril, Clavel trià el dia perquè coincidia amb el naixement de Cervantes, la fauna local –valenciana, catalana, mallorquina…- li degué semblar al nostre paisà, poc “exportable”. Oblidà Ausiàs, i Martorell, per exemple. Uns quants anys més tard, el 1995, la UNESCO internacionalitzà la celebració, Cervantes, però, no valia per a  la UNESCO, massa local i va buscar – i trobar- una  coincidència diguem-ne literària: el naixement de Shakespeare, això sí seguint el calendari julià- una “trampeta”, perquè amb el calendari gregorià –el que seguim- la data era una altra. Tot siga per la literatura. I a Catalunya la cosa es complicà entre les roses roges del dia de l'amor, que se celebrava des del segle XV, i el cavaller que salvà la dolça princesa. Nyas!

Dia de llegendes.  Sant Jordí, cavaller cristià de gran fama, que segons conten ajudà el rei Pere I, i a Jaume I i a  tants d’altres que acabà per ser nomenat patró de la cavalleria i de tota la noblesa de la Corona d’Aragó. Conta la llegenda que  hi havia una vegada un drac  “que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven”. El veïnat pensà que per calmar el drac li havien d’enviar cada dia una víctima, i democràtics, com eren la triaven per sorteig. Un dia la sort fou per a La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.” La resta se la podeu imaginar.

Dia de noves històries. Nosaltres ens preguntem, si un home sol va poder contra el drac, què no haurien aconseguit totes i tots junts si s’ho hagueren proposat. Les víctimes s’haurien salvat, i el malvat drac hauria emigrat a d’altres contrades més manipulables. La nostra bella princesa Cledodolinda s’hauria pogut dedicar a la literatura i Jordi podria haver viatjat fins a la fi del món, sense arrossegar la pesada creu de la seua santedad.


Els drets del lector i la lectora 
      El dret a no llegir.
      El dret a  saltar-se les pàgines.
      El dret a no acabar el llibre.
      El dret a reelegir.
      El dret a llegir qualsevol cosa.
      El dret al Bovaryismo (malaltia textual transmisible).
      El dret a llegir a qualsevol lloc.
      El dret a buscar llibres, obrir-los i llegir-ne un trosset.
      El dret a llegir en veu alta.
      El dret a callar.







Comentaris

I perquè no també...
. El dret d'opinar del llibre llegit.
. El dret de recomanar o desaconsellar.
. El dret de començar per qualsevol part del llibre.
. El dret de col·leccionar, de prestar o d'alliberar el llibre.
. El dret d'olorar les seves pàgines.
. El dret de gaudir amb el seu tacte.
. El dret d'emocionar-se amb la seva lectura. . . El dret d'odiar la trama escrita o de menys tenir el llibre en qüestió.

...En fí que es assemblen. Podrien ser o no ser també aquests drets?
miquel ha dit…
M'agrada aquest decàleg qe no sempre sóc capaç de dur a la pràctica.
rosa roig ha dit…
No sé si ha quedat massa clar en el post, però el decèleg és de Pennac, que el redacta en una pàgina fantàstica del seu llibre Com una novel·la, en la mateixa on explica com d'absurd és usar l'imperatiu per a llegir.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f