Passa al contingut principal

Poesia visual: rostres amagats


Rostres amagats. Si ningú ho sap serà millor, serà més curt. Soterrada la desesperació, el dolor. No n’hi ha una vida, en són moltes i totes fugen. La muntanya cau sobre les ones, que trenquen. Qui lluita? Qui guanya? Cara a cara no tenen cap opció més, desgast, rutina, erosió, ritme lent i fúria. Si baixa l’aigua, queda la pedra. Rostres amargats, quantes vides ens queden?

Comentaris

Gemma ha dit…
Bonic,trist ,real.
rosa roig ha dit…
Gràcies Gemma és la vida
Macondo ha dit…
La lluita compartida és sempre millor! Et deixo un petit present a casa, gràcies per ser-hi!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f