Passa al contingut principal

Última hora: les mares estrela, l'home del sac a la presentació de Joc de dos


L'home del sac i una bona representació dels personatges del recull de poemes Joc de dos, de la suecana Rosa Roig, publicat per Germania, i que conté il·lustracions de Manola Roig, han pres el carrer. Entusiasmats pels espectacles de la 23 Mostra Internacional del MiM, han decidit escapar-se i han afirmat, per diverses fonts, que acudiran a la presentació d'esta nit a les 19:30, en la Papereria Arts, de Sueca.  Les autores s'han negat a confirmar aquesta notícia, mentre intercanviaven una mirada còmplice i declaraven "no sabem què pot passar, ni ens en fem responsables".





Mares estrela

Les trenquen, però es refan.
Són infinites. 
S'alimenten les unes a les altres. 
Ningú no ha pogut amb elles...





Els seus ulls

Els seus ulls. La meua vida. 
Amb ella jugue perquè em crida cada dia. 
Com una obsessió...







El xiquet capsa

Era fàcil de trobar. 

De ben menut començà a guardar-ho tot en capses
 i a portar-les amb ell. 
Ell i les capses van nàixer junts....



El xiquet sirena 
...
La mar el busca, sa mare el busca... 
la mar plora, sa mare també... 
no saben que el sol, confós, 
se l'endugué i no els el tornarà...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f