Passa al contingut principal

D'ones i corbes, Manola Roig a la Intersindical


Sense ell només en som dues. 
Ja no juguem. 
La mort se'ns endugué el joc.
Només en som dues 

i només ens queda la vida.

Joc de dos 

Estic convençuda que podem triar poques coses en la vida, però les més importants, les que en realitat ens marquen, sí que les triem. La voluntat, la intuició, les conviccions -poques, poquíssimes-, l'esperança, el treball i la generositat solen jugar a favor nostre. Així és com conjuguem verbs i amistats, estima i complicitat. Si arribes on volies arribar, no has fet tard, només t'has entretingut. I pel camí, t'has divertit, has plorat, has patit i parit i criat i has estimat i has soterrat els teus morts. I has discutit -molt, segurament-, te n'has penedit. Has dubtat, t'has equivocat, t'has deixat dur i has acabat una faena que ni sabies que podies fer.

Dimecres 29 de Gener, a les 7 de la vesprada, a la Seu d'intersindical Valenciana, Manola Roig penjarà una bona part del que vosaltres heu vist ací, a la realitat virtual, en parets de pedra i calç. Macu Gimeno, una dona real i compromesa ens acompanyarà en la transició. La resta, només hem de mirar! 
Les ones, les corbes, les dones, les Filformes, Donuetes, Dones Pedra i el Joc de dos ens esperen, vindreu?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f