Passa al contingut principal

Animals de séquia...a la 1


Animals de séquia, un llibre i un espectacle, amb els quals hem intentat convertir el paisatge en emoció. Edicions 96 n’ha publicat el llibre, a manera de catàleg que acompanyarà l’espectacle visual, literari i musical. 
El llibre es presentarà divendres 21 a Papereria Arts i diumenge 23, en el Bernat i Baldoví de Sueca,  podreu veure la proposta interdisciplinar, en el qual la paraula, la música en directe del fagot i la flauta travessera, així com les més de 200 imatges que hem reunit, juguen juntes per intentar mostrar-amb uns altres ulls el nostre paisatge, que com definí el professor Thomas F. Glick és una “entramada constel·lació –séquies, sénies, assuts, tandes, partidors, molins...”.



Animals de séquia, es va estrenar en setembre en l’edició del Festival Internacional de MiM de Sueca, ací teniu el que va dir la premsa:


Descripció i Fitxa tècnica de l’espectacle:

Espectacle de 35’, creat per les Germanes Roig. Música en directe, composta per Estela Mira Benedito i Conrado Gallent Falcó.

Autora dels dibuixos: Manola Roig
Autora dels textos: Rosa Roig
Compositors i músics solistes:
Fagot solista: Conrado Gallent Falcó
Flauta travessera: Estela Mira Benedito
Tècnic d’imatge: Ivan Pedralva

Veus: Pepa Vivó, David Martí, Pilar Sánchez, Marta Pérez, Marta Muedra, Mari Luz Fos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f