Passa al contingut principal

"Entre línies" de MAnola Roig a la Societat Coral El Micalet


El Micalet és una entitat més que centenària: l’any 1993 es va celebrar el seu primer segle d’existència i el 2005 el centenari de la Societat Coral el Micalet, refundada el 1905.  El dia 11 d’agost de 1893 es va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet, com resultat de la fusió de diferents orfeons quasi bé desapareguts, reunits en un local cedit per l’Ajuntament al carrer de la Llonganissa, actual Periodista Azatti; més de quaranta socis de l’extingit Orfeó Valencià procediren a redactar un reglament, per a la creació d’una societat. Entre els reunits, hi havia gent d’ideologies polítiques molt diferents: lliure-pensadors, republicans, catòlics, socialistes, anarquistes, etc.

Ara, El Micalet acull l'exposició de Manola Roig, "Entre línies", un  breu recull d’alguns dels treballs que l’artista ha realitzat en els últims tres anys. A través dels gravats que formen la mostra l’autora ens desvetlla les seues dèries, passions, motivacions  i en definitiva, la seua mirada personal del món. "Llegir entre línies, diu el diccionari que és, endevinar el que l’autora/autor deixa entendre sense dir-ho.

 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f