Les nostres escriptores. Manola Roig i Rosa Roig

«És vostre cor, qui amb força i amb coratge

allò que és llei no es deixa arrabassar...».

Anna Rebeca Mezquita

Força i coratge, lluita pel que és llei, versos que amaguen una història d’èxit i de discriminació.  Versos que concentren la força de les escriptores valencianes. Anna Rebeca Mezquita, autodidacta –com tantes altres– quan descobreix la seua vocació no permet que res la detinga i tria escriure en valencià durant el franquisme. Es converteix l’any 1953 en la primera poeta que guanya la Flor Natural en uns Jocs Florals, a Nules. Abans, però, l’any 1952, als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València el jurat en obrir la plica i constatar que ha premiat un poema d’amor escrit per una dona li retira el premi. L’escriptora deixa per escrit la ferida infringida a la seua condició de dona.

El que és de llei no es deixa arrabassar i així l’abadessa Aldonça de Montsoriu escriu en l’inici del Vita Christi amb força i amb coratge que «sor Isabel de Villena lo ha fet; l’ha compost; ab elegant i dolç estil, l’ha ordenat, no solament per a les devotes sors que en la tancada casa d’aquest monestir habiten, mas encara per a tots los qui en aquesta breu, enutjosa e transitòria vida viuen». Un manifest en defensa del dret de les dones a la paraula escrita. El testimoni que allunya el text medieval en defensa de la dignitat de les dones de l’anonimat. No hi cap el dubte, Isabel de Villena l’ha fet i aconseguirà pòstumament que el text es llija més que el Tirant lo Blanc.

I com que el que és de llei no s’ha de deixar arrabassar, no hem de deixar-nos desposseir del talent de les valencianes –un talent que ens enriqueix col·lectivament– que existeix des de sempre, tot i els intents barroers d’ocultar-lo o minimitzar-lo. Els més de cinc-cents cinquanta noms de les valencianes que han escrit i publicat en àrab, llatí, castellà, valencià i gallec exigeixen atenció i proclamen la seua genealogia i la seua capacitat per a la creació. Ignorar-les és perpetuar un engany i empobrir el nostre patrimoni cultural.

Les escriptores valencianes, amb força i coratge han ignorat prohibicions, s’han botat límits, suportat menyspreu i treballat intensament per a seguir l’impuls que les menava a escriure. Per ensenyar, enamorar, divertir, reflexionar i provocar, han assajat tots els gèneres literaris i els seus textos han buscat una gran varietat de receptors. Des del segle XI fins al XXI, des de Dénia, amb la poesia andalusí d’Al-Abbadiya, fins a Castelló de la Plana, amb la poesia d’Aina Garcia Carbó seguim el seu rastre, de mares a filles. Perquè totes, les identificades i les que s’han esmunyit pels clavills, són patrimoni col·lectiu d’una societat que ha d’abandonar lectures androcèntriques.

Vint-i-tres triades com un espill multiplicador, per a representar-les a totes. Una mostra variada i excel·lent que comença per la poeta andalusina i dona lliure, Amat al Aziz as-Sarifa al-Husayniyya, seguida per la reina i lloctinent de la corona d’Aragó, Maria de Castella i Lancaster,  autora d’una rica mostra de cartes mitjançant les quals exerceix poder i autoritat. Les acompanya Hipòlita Roís de Liori, una crònica en primera persona d’una mare i de la gestora d’un riquíssim patrimoni. Continua l’abadessa Isabel de Villena, l’autora més important del segle XV de la península Ibèrica, l’obra de la qual reclama una lectura sota noves perspectives. Recollim la visió apassionada de l’amor a Déu de Margarida Agulló, la capacitat per a convertir les dones en subjecte literari de la Marquesa de Castellfort, Maria Egual. Forma part de la tria Narcisa Torres, reclamant el seu dret a escriure com a dona i en valencià. S’afegeix Amalia Fenollosa que escampà col·laboracions en revistes i antologies de tot l’Estat. O María Cambrils que va fer de la seua paraula una ferramenta de canvi per a aconseguir una societat socialista i feminista al costat de la sainetera Pilar Monzó de la Roca que usarà la paraula per a distreure i omplir teatres. S’adjunten a la mostra autores de postguerra, Maria Ibars, María Beneyto, Carmelina Sànchez-Cutillas, Concha Alós i Francisca Aguirre que constitueixen una baula forta de la cadena que no es trenca ni per les dures circumstàncies de les dones durant el franquisme. I després les que continuen el camí fins a l’actualitat, Isabel Clara Simó, Carme Miquel, Matilde Asensi, Raquel Ricart, Gemma Pasqual, i les que es projecten cap al futur Laura Gallego o Àngels Gregori. 

Més de cinc-centes recollides, començant amb les setze autores conegudes des del segle XI al XV, esclaves i llaütistes com Hind, reines i lloctinents com Violant de Bar religioses com Isabel de Borja i Enríquez, nobles com Isabel Suaris. Seguint per la producció de les cent quaranta-set autores modernes, d’entre els segles XVI i XVIII, com l’erudita Pasquala Caro Sureda, sor Beatriz Ruiz i Guill, sor Bernarda Romero, sor Gertrudis Anglesola, sor Maria Teresa Jesús d’Agramunt o Jerònima Virués. Per seguir amb la producció de les vint-i-tres autores que al segle XIX escriuran sobre pedagogia com María Carbonell; assajaran el teatre i el periodisme com Josefa Luisa Cervera Royo; es convertiran en periodistes i traductores com la baronessa de Cortes de Pallás; o formaran part de la Renaixença, Magdalena García Bravo.

Finalment l’eclosió d’escriptores del segle XX, tres-centes setanta que es mouen entre tots els gèneres literaris, des dels més innovadors com la novel·la gràfica, amb Ana Penya o Paula Bonet, fins als més tradicionals, com els diaris de la pintora Manuela Ballester, encara inèdits, que escriví des de l’exili. Ajudant-nos a entendre la història com Ana Aguado, Cristina Escrivà, Carmen Agulló, Maria Ángeles Arazo o Isabel Burdiel. Escrivint novel·les, contes i guanyant premis com Mercé Linyan, Carmen Barberà, Carmen Amoraga, Rosario Raro, Lliris Picó, Lourdes Bohigues, Lucila Mataix, Maria Villamayor, Pilar Pedraza, Núria Cadenes, Mercé Climent o Pepa Guardiola. Seduint-nos per a llegir des de la infància com Fina Girbés, Empar de Lanuza, Mar Benegas, Fina Masgrau o Elia Barceló. Ensenyant-nos a ser poetes com Matilde Llòria, Fina Cardona, Maria Fullana, Dolors Alberola, Begonya Pozo, Bibiana Collado, Susanna Lliberós, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Teresa Pasqual i Anna Montero. Arriscant-se amb el teatre com Margarita Borja, Paula Llorens, Lola Blasco i Ana Albaladejo. Assajant amb el periodisme com Didín Puig, Beatriu Civera, Rosa Solbes i Laura Ballester. Aprofundint en el pensament i la política com Rosa Maria Rodríguez Magda, Carmen Alborch, Carme Aranegui, Irene Ballester, Júlia Blasco i Aurora Bosch. Traduint obres per connectar-nos amb la resta del món com Carmen Manuel, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni. Ensenyant-nos, com la filòsofa Celia Amorós que la memòria és justícia, i fer justícia és el que ens mou. Amb força i amb coratge. 

Llibre complet Les nostres escriptores, Textos Rosa Roig Celda, Il·lustracions Manola Roig Celda, punxa ACÍ