dijous, 30 de juliol del 2009

Camps, la llista i el “ruiseñor”



Ahir el diari El País explicava que Camps vol registrar els avortaments i les criatures que es moren acabades de nàixer. I et preguntes per què vol fer-ho? I et contestes: li haurà passat perquè no troba la factura de “les batetes” i ara s’ho vol apuntar tot. O serà perquè vol introduir per al finançament autonòmic el criteri de població per minut al País Valencià?

I encara et preguntes per què el president Camps es preocupa de registrar els morts i els òvuls fecundats i deixa els vius per atendre. O és que no serà veritat el que diuen les persones --vives-- que encara esperen l’aplicació de la Llei de la dependència? I acabes per no entendre perquè no val per al president el registre civil, el del jutjat, si és on tu has registrat el teu matrimoni, i on figura que estàs viva? No et valdrà de res si seguixes sent valenciana? I, com fa tanta calor, acabes per preocupar-te massa i pensar si tot açò no serà per acabar obligant-te a tindre la regla fins els 70 anys, per si al final et decidixes a parir, i així en serem més, i com més serem més riurem.

I mentre encara estàs sota els efectes de la “llista” de Camps, al Levante-EMV de hui et trobes l’article d’opinió d’un sacerdot, “Matar a un ruiseñor”, que per defensar que està en contra de l’avortament parla de cinema i d’un negre acusat injustament de violació. I tu que no veus la relació, et quedes espatarrada i esmaperduda en llegir: “Así que lastimar o perjudicar a un ser inocente, sería como matar a un ruiseñor. Por eso, actuar contra el hombre de color, bueno y acusado sin justicia, sería como matar a un ruiseñor. No hace falta añadir nada para concluir que el aborto provocado es como matar a un ruiseñor. Digo como por seguir el hilo de la magnífica comparación, pero matar a un nasciturus, tenga las semanas que tenga, es liquidar al único ser humano que, como el ruiseñor en su especie, no actúa por interés ni puede hacer daño, dedica su vida a cantar para hacernos felices...” I, dubtes, una cadernera canta abans de nàixer?

I te’n recordes de les paraules del cardenal Cañizares, quan afirmava que era pitjor avortar que l’abús de menors. I et preguntes, així els hòmens de déu a la terra perdonen els violadors?



I no necessites cap contestació, la premsa i els hòmens de déu et salven, el propi cardenal Rouco t'ho fa saber:" Una revista del Arzobispado de Madrid, presidido por el cardenal Antonio María Rouco Varela, sugiere que la violación podría no ser un delito". La violació ni pecat, ni delicte.

I acabes per formular-te la següent qüestió: avortes i t’apuntes a la “llista” de Camps, tot buscant el benefici terrenal? o, no avortes, i deixes la teua criatura en mans de monges i capellans que amb abús o sense et reportaran beneficis celestials?

3 comentaris:

llambreig ha dit...

Fixa't que no solament erra en la presumpció del cant de l'ou de la cadernera, sinó que, per si fóra poc, pressuposa que, després, "dedica su vida a cantar para hacernos felices". No és això massa responsabilitat per a la cadernera? Lamentable.

Anònim ha dit...

Cert, no havia caigut en el compte que el seu Déu té poder sobre les bèsties, i les obliga a cantar.
I , els seus emisaris en la terra, quan guanyen eleccions ens obliguen a ballar, a callar...

Per cert l'animalet és el rossinyol, en dreta llengua. No obstant, la cadernera és un animalet més domèstic, i també canta. I afegesc, que en Sueca li diuen cagarnera.

llambreig ha dit...

cert, ara que, per al cas, em sembla que al tipet tant li fa el jilguero com el ruiseñor o la cagarnera, esclaus de la felicitat clerical

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir