El que dorm

Si tu dorms
jo et contaré les històries que només poden sentir els que no estan alerta.

Si em sents
un batec et farà saber que he arribat i sabràs que encara t'estimem.

Les nostres són històries d'amor
per a qui dorm amb la terra i amb l'aigua.

L'home que dubtava de les paraules

Cap mot no podia explicar a la perfecció el que volia.
N'usava un,
el canviava per un altre.
Començava el discurs,
l'interrompia.
Ho deia una vegada,
ho repetia de forma diferent.

Tan i tant dubtava de les paraules,
que aquestes acabaren per abandonar-lo.
Una a una,
inexorablement, sense pietat,
van desaparéixer del seu abast.
De la seua vida.

Va morir ofegat pel seu silenci.

La trilogia de la mort (IV)

L'home que va morir perquè volia

Ho deia. Ningú, però, s'ho volia creure. Va estar preparant-se. No volia viure, estava cansat i se li dóna tanta importància a coses que no en tenen. Els anys passen i cansen. Tenim dret a viure. Tenim dret a morir. Ho deia i ningú li feia cas. Calla, home!

En morir el fill va entendre que el seu temps havia passat. Necessitava, no obstant, assumir tranquil·lament la seua decisió, la seua última decisió... Li costava. Era un home pràctic, però li costava... la dona, les filles, les netes, el nét, el què diran... Passà l'any i ho aconseguí.

Ell volia morir. Què tens? —pregunta la dona—. “Calla i dorm”, ell que li respon. “Tinc el que vull, tinc la mort”... i tancà els ulls i descansà.

La dona de 40 anys

En sa casa, només les dones arriben a eixa edat.
No se sent especialment satisfeta, encara que tinga raons.
I arrugues.
Veu davant seu una joventut acabada
que a algunes les ha espentat cap al futur
i a d'altres les ha convertit en passat vell
i emmidonat.

Té 40 anys. Voldria no tindre'n més.