dissabte, 11 de juliol del 2009

La dona que volia pensar

Sabia que podia formular bells pensaments. Les seues reflexions sobre la condició humana ens podrien lliurar de la misèria moral. No obstant,l'alt sentit de responsabilitat va fer que preferira donar de mamar els seus fills, rentar el cul dels seus ancians privats d'altres atencions i consolar l'home i la seua fragilitat. Això i posar la rentadora, fer el dinar, comprar al mercat i al supermercat, netejar les persianes del menjador, tot, va impedir que poguera concretar aquells meravellosos pensaments.

No va salvar el món. No tenia temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir