La xiqueta dels ulls grans

La vida, generosa, li atorgà aquells ulls,
i ella, agraïda, mira per tots,
i, sobretot, mira per ell que els perdé,
perquè per morir no els necessitava.

I eren grans, plens de llum,
ulls de molts que es miraven
i miraven la vida.

Tot el món creia que jo exagerava
en contar la història de la xiqueta
fins que un dia ella tancà els ulls.
Certament ella jugava.

Els habitants de la ciutat que aquell dia es van desorientar,
encara recorden l'angoixa i el desassossec que la foscor els provocà.
Xiqueta, obre els ulls!