Diari d'estiu d’una dona apòcrifa
Dia de mercat, he baixat a per pomes a la botiga atrotinada, i allí m'he trobat la princesa asexuada dels contes infantils. Una que tampoc seré mai. La princesa de cabellera impossible i felicitat perpètua. La princesa que viu i espera en la torre, únicament preocupada perquè el temps --company de jocs-- passe. Una autèntica princesa infantil, feliç, amb poma i sense príncep. I de sobte he canviat les pomes, per figues madures, oloroses, solitàries.
2 comentaris:
He estat buscant en els meus prestatges una revista perquè volia llegir-la de nou i que considero un tresor per dos motius: pel seu contingut i perquè me la va regalar un amic que m'estimo molt. És la publicació "All-i-oli" dedicada a Joan Fuster, curs 93-94. Sols volia comentar-t'ho.
La realitat supera la ficció. Per a mi també és un tresor, perquè vaig aconseguir unir coses que m'estime molt: L'STEPV, l'Allioli, Fuster, un projecte comú amb les Illes i Catalunya...i va ser el meu últim treball per al sindicat.
L'any passat torní a l'Allioli, i ara preparem 30 anys d'edició.
"La memòria: una altra astúcia contra l'ombra.."J. Fuster
Publica un comentari a l'entrada