Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Em trobe una amiga que m'estime molt i li pregunte per son pare, una persona entranyable que ha sigut sempre propietari d'un campet que li donarà mentre visca alegries i pimentons, i unes poques carxofes i algunes bledes. També encisams. I com més el cuida més creix. I la vida del seu camp és també la seua vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada