dimarts, 4 d’agost del 2009

El perrosordo i els capellans



Diari d'estiu d'una dona apòcrifa


M'han embolicat i he tornat del sopar a una hora intempestiva de la nit, i me l'he trobat. No sé quin dels dos, si ell o jo, més espantats. Un bona nit de soprano, que ha servit per saludar el perrosordo trist i ignorant, que mira des dels cantons, on pixen els gossos. El perrosordo impotent per a la relació, que creu que si mira i no el veuen el seu pecat no serà castigat. I per aixó s'amaga com l'han ensenyat els capellans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir