Els mocs i la innocència

Diari d'estiu d'una dona apòcrifa

Mala sort! M'he hagut de desplaçar a la ciutat i m'he convertit en el xicot que es furga el nas palplantat enmig del tren una vegada i una altra, i una altra, fins que aconsegueix el que buscava. I amb el moc al dit intenta desesperadament desenganxar-se'l, del dit, sense posar-se'l a la boca. I tot això amb la mateixa cara d'innocència que posa quan es fa la pregunta de per quina raó les dones no li fan massa cas.