La dona i els cossos joves

diari d'estiu d'una dona apòcrifa

Per més que vull fugir, sempre m'atrapa. I la por em paralitza, i ni parlar ni fugir, ni cridar. Aquella dona aparentment inocent em palpa el cos amb qualsevol excusa, una palmadeta de salutació, una confidència. I no sé dir-li prou, no... I eixa nit tinc malsons on la veig palapant els cossos joves de dones inocents, i la veig pessigant-los les galtes i va vestida de negre, com les monges que es cobreixen el cabell, però es deixen les mans descobertes. Per al rosari, diuen!