dimecres, 26 d’agost del 2009

La terra ferèstega i la rutina



Diari d'estiu d'una dona apòcrifa




Cares tristes que han de retornar al treball. El temps d'estiu s'acaba. Tronades i gestos de comiat. La rutina ens guarirà. Tornem a l'autobús que travessa la terra ferèstega entre la mar i la brossa. Pins, canyes, aigua... un destí que ens espera per recomençar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir