dimecres, 19 d’agost del 2009
Les víctimes i la inocència
Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Nit de malson que m'ha recordat que no seré mai una xiqueta alegre, innocent... em robaren el que em pertanyia i em deixaren vergonya, desconfiança. No he volgut mai seguir el camí que em marcaren. Un oblit que m'esclatà en la cara i encara m'ofega. Si sóc víctima perquè em sent culpable?
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada