dilluns, 17 d’agost del 2009
Una dona, dues vides
Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Sempre acabe per entropessar amb allò que no vull ser, amb allò que sé que no sóc. Ahir vaig eixir sola a mitjan vesprada, a estirar les cames. No va poder ser. Em caigué a sobre la dona a mig vestir entre la realitat i la fantasia. Pits de revista i pantalons de mascle, amb porra. Personalitat dividida, vida partida. Una dona i dues veus per a dues vides.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada