divendres, 11 de setembre del 2009

Casament




Alfabet menor

Mai més tornà a ser tan feliç com el dia del seu casament perquè havia aconseguit la venjança. Sa mare la mirava atemorida. L'home era feliç. Ella no apartava la vista de la seua enemiga. El temps. La paciència. Per a tota la seua vida, per a tota la vida de l'altra, i de l'altre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ola que tal soy una anonima de alicante que te dice que.. ¡¡¡eres la mejor!! !!TE QUIERO!!

Anònim ha dit...

Veig que la meua neboda anònima d'Alacant és llesta i m'ha sabut trobar.

Jo també et vull, "en deliri".

Besos!

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir