Se'n penedia de tot el que havia fet, però també sabia que res no tenia remei. Seure i esperar. Mirar cap endavant i escoltar la remor oblidada de la font. Allí quedà soterrar el seu secret. Per sempre. aigua corrent i secret humit.
Encantada de conèixe't i de conèixer el teu meravellós blog! Em faig un farcellet d'aquells de fruites i pastetes i te m'emporto cap al meu blog. Ha estat un plaer descobrir-lo, tan personal i tan dolç, ple de petits grans moments.
3 comentaris:
Hola Rosa!
Encantada de conèixe't i de conèixer el teu meravellós blog!
Em faig un farcellet d'aquells de fruites i pastetes i te m'emporto cap al meu blog. Ha estat un plaer descobrir-lo, tan personal i tan dolç, ple de petits grans moments.
Una abraçada!
Núria.
Gràcies pel farcellet i els comentaris. T'he de dir que em resulta rar que el trobes dolç. Així és , però, la literatura. No ens pertany.
Un text molt suggeridor... I per a mi res dolç.
Publica un comentari a l'entrada