Ni sabia. Ni volia. Ni ho va intentar mai.
El dit servia per senyalar i era suficient.
I va viure bé, però va viure poc.
El dia que caigué a la séquia,
el dit, els dits no la va salvar.
Intentà la veu, però ningú no li la reconeixia.
I així conten encara la història a les xiquetes
que mostren un punt de rebel·lia.
I és que açò és un món de mones!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada