Alfabet menor
Maria, per res del món vol conduir, perquè no té massa clara quina és la seua ma dreta, ni quina l'esquerra. Segons ella, la seua anòmala lateralitat només afecta la conducció. Els seus amics i amigues afirmen que aquella confusa visió del món, afecta també la idea que Maria té del dia i la nit, de l'estiu i l'hivern, d'un dia de treball i un dia de festa. L'estrany món de Maria els proporciona inquietuds i sorpreses. També, però, sofriment i esgarrifances si pensen que algun dia Maria intentarà viatjar cap al nord pensant que és estiu.
4 comentaris:
que és lletra per a jubilats aquesta? M'has deixa't un comentari a Anoharra, el bloc és meu i ja t'hi tinc referènciada, en aquest i en el meu personal.
una abraçada
Però jo no et tenia. No és lletre per a jubilats, és una misteri de l'ordinador, que, de moment no sé resoldre. així és que aprofiteu-vos és el que necessiteu ulleres per a mirar de prop.
Només ho descobrisca s'acabarà.
Gràcies i disculpa. Tornar a treballar m'ha marejat.
A mi tornar a treballar quasi no em deixa temps per a llegir... Ara ho faig d'amagat. Jajajaja!!!
Preciós aquest relat!! Quina mà tens, dona!!
Jo ja només m'amague de ma mare!
Gràcies, i gràcies.
Ja no jugues a les biografies? cansament?
Publica un comentari a l'entrada