divendres, 18 de setembre del 2009

Perfum



Alfabet menor



Ella el mirava reposadament, tranquil·lament, intensament. Havia perdut la por, ell li robà la innocència. Es girà d'esquena, s'estirà i es retirà. A ell només li quedà un perfum enganxat, entaforat, molest. El de l'odi.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Molt, molt, molt real. I literari alhora.

rosa roig ha dit...

Entre la realitat i la ficció només hi ha una cortina de fil.

Jesús M. Tibau ha dit...

final amb regust amarg

Anònim ha dit...

Amb un principi com el que van tindre els protagonistes no cabia cap altre final.

Carmen Abadía ha dit...

Ahhhh!!! Quanta intensitat en tanta brevetat!! Felicitats. Em reconec al conte... Imagina quantes més es reconeixeran!!

rosa roig ha dit...

Carminera, em sorprens!

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir