divendres, 4 de setembre del 2009
Maria
Alfabet menor
Mentre pujava a peu per l'escala estreta de la vella casa familiar, sentia al seu interior la veu contundent de sa iaia que la cridava per berenar: Maria, Marieta què no vens? No em faces pujar! Un somriure cínic a la cara de la neta, el record d'una espenta i una espera pacient... sa iaia pujava i després una nova vida, i moltes més escales.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
2 comentaris:
Uhhhh!!! Quina por!!
Sobretot per les escales!
Publica un comentari a l'entrada