divendres, 4 de setembre del 2009

Maria


Alfabet menor


Mentre pujava a peu per l'escala estreta de la vella casa familiar, sentia al seu interior la veu contundent de sa iaia que la cridava per berenar: Maria, Marieta què no vens? No em faces pujar! Un somriure cínic a la cara de la neta, el record d'una espenta i una espera pacient... sa iaia pujava i després una nova vida, i moltes més escales.

2 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir