Diari de nit d'una dona acròbata
N'hi ha persones que no poden avançar en línia recta.
Anit vaig veure un reportatge sobre misèries. Una mare portava al braç el seu fill malalt. Prim i fòra d'este món. Sense salvació possible, sense cap disgnòstic, sense atenció sanitària...Un xiquet que vivia creuat sobre la falda de sa mare, massa gran perquè ella avance, massa dèbil i indefens per a que l'abandonen. Viuen atrapats i no tenen solució.
Conec persones que encara porten al braç els seus morts, i com la mare del reportatge, avancen entropessant amb tot. I no es mouen.
3 comentaris:
Bon retrat d'un tros de realitat.
Besets
I per què ha de ser així la realitat?
Cuida't i escriu.
Gràcies. ;-)
Publica un comentari a l'entrada