
Secrets
Sentir la seua presència, abans que la seua veu. Només la idea de respirar la seua olor i endevinar el moviment del seu cabell, li accelera la respiració, les mans suades. Un desig controlat, i alhora arrebatador, que s'escampa de cap a peus. Comença el quequeig. Obre la boca, alenar. Obre els narius i li roba el perfum. Inhala i se la engul. La infermera no nota res, només s'estranya perquè el malalt cec i desahuciat del 203a, plora cada dia mentre li cura la ferida.
1 comentari:
És dolç i bonic i tris aquest conte. M'ha agradat.
Abraçada.
Publica un comentari a l'entrada